20 aniversari de la Llei d’empreses d’inserció

Aquest any es compleixen 20 anys que les empreses d’inserció de Catalunya compten amb una llei pròpia. La Llei 27/2002 sobre mesures legislatives per a regular les empreses d’inserció sociolaboral posava fi a anys de treball per la inserció laboral sense un marc legal específic. I obria camí al reconeixement del treball de les empreses d’inserció al considerar-les com a tal.

La Llei d’empreses d’inserció formà part de l’evolució d’un procés que s’havia iniciat feia anys. Des de finals dels vuitanta i principis dels noranta, iniciatives socials provinents majoritàriament de l’església catòlica, associacions veïnals i moviments polítics de lluita contra la marginació començaren a apostar per la inserció laboral com a via per aconseguir la inclusió social de persones en situacions d’exclusió o en risc d’estar-ho. Moltes d’aquestes iniciatives optaren pel que es coneix com a inserció “per lo econòmic”, que es diferenciava respecte a altres mecanismes contra la pobresa en el fet que ho feien des de l’empresa i l’activitat econòmica. Juli Silvestre, actual director del grup cooperatiu Entrem, va ser gerent de Formació i Treball durant els anys anteriors a la Llei.

“Hi havia diverses entitats històriques que ja portaven anys treballant d’aquesta forma sense ningun tipus de cobertura. Inserció laboral en fa molta gent. Fer-ho en format d’empresa, que genera una activitat econòmica en el mercat, això és el que va marcar la pauta”

Com Formació i Treball, hi havia d’altres iniciatives econòmiques que optaren per crear empreses d’inserció. La Fundació Privada Trinijove treballava des de 1985 en aquesta línia. Ignasi Parody, antic gerent de Trinijove Empresa d’inserció, recorda els inicis de l’empresa i els formats que havien d’adoptar abans de la Llei. “En aquells anys, la gent obrera, humil i de barri adoptem les fundacions per poder impulsar la inserció laboral de gent desfavorida”. Durant aquells anys, les empreses d’inserció no eren una forma jurídica reconeguda i, per tant, havien d’actuar i treballar com qualsevol altra empresa ordinària. Això significava fer-ho sense protecció jurídica ni ajuts per part de les administracions públiques. “Nosaltres estàvem forçant els marcs normatius de cooperatives, fundacions i associacions. Estàvem fent les feines d’una empresa d’inserció però sense tindre la protecció jurídica que dona el fet de tindre una llei”, remarca Parody.

Benigno Martínez va ser un dels impulsors de l’empresa d’inserció Recibaix, creada a Cornellà en l’any 2000 com a resposta a un número alt de presidiaris i expresidiaris a la ciutat que tenien moltes dificultats per a accedir al mercat laboral. “La cuestión de la inserción era absolutamente fundamental, porque trabajábamos con personas que en su mayoría eran adictos a la heroína. Si no podían encontrar un trabajo, y así dar el salto a una vida normal, lo más seguro es que volverían a reincidir. La única forma para conseguir fondos para ayudar en la inserción era que se legislara sobre ello”, explica Benigno.

Aquestes tres entitats, junt a altres com Engrunes o Solidança, començaren a generar un caldo de cultiu que acabaria impulsant la creació de la llei. Es va fer un treball de mobilització de l’opinió pública i de personalitats del món de la política i l’administració pública amb campanyes i jornades al respecte. Ignasi Parody recalca que es donaven complicitats molt positives amb certs polítics, destacant a persones com l’exconseller de Treball Ignasi Ferreres i representants del Departament de Treball, com Carme Bañeres.

Un altre factor que va facilitar la creació de la llei va ser que el model de les empreses d’inserció ja estava en un estat molt més avançat a altres països europeus. “A Europa s’estava treballant amb programes del Fons Social Europeu que tocaven la pobresa i buscaven enfortir el moviment associatiu”, recorda Parody, qui mantenia una interlocució directa amb empreses d’inserció franceses. A Catalunya aquestes accions s’observaven com a referents i tant organitzacions privades com públiques començaren iniciatives similars. La Generalitat estava treballant amb la Renta Mínima d’Inserció i començava a experimentar amb clàusules i mercats socials. Alguns exemples foren programes com el Posa’t a punt, el qual tenia com a finalitat la lluita contra l’exclusió social a través de processos d’inserció laboral.

Tots aquests factors van facilitar que s’optés per crear una llei que donés cobertura a les empreses d’inserció.  El 20 de desembre de 2002 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’empreses d’inserció sociolaboral i es va crear el Registre d’Empreses d’Inserció de Catalunya. La llei va establir un marc legal que promogués la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social i que, alhora, assegurés el registre, la regulació i el foment de les empreses d’inserció.

 

La llei iniciava un nou paradigma

Un dels principals canvis que va suposar l’aplicació de la llei per a les entitats que ja treballaven en la inserció laboral és que a partir d’aquell moment ja podien optar a mesures de protecció i suport per part de l’administració pública que abans no existien. La llei va servir també per a definir qui podia crear una empresa d’inserció i qui no i, així, evitar en la mesura del possible l’intrusisme i assegurar que es mantingués la finalitat de les empreses d’inserció. “La llei va posar ordre en un moment d’ebullició. I va permetre marcar territori al que intuíem que podia passar, que és que empreses ordinàries començaren a incorporar-se al sector sense incorporar el valor de sense ànim de lucre. El registre permet evitar segons quin intrusisme lucratiu”, remarca Juli Silvestre.

Amb la llei d’empreses d’inserció, moltes empreses van poder canviar la seva forma jurídica i, per tant, les seves responsabilitats. Ignasi Parody ho va viure de primera mà. “A Trinijove vam dissoldre les dues cooperatives que teníem i vam crear una empresa d’inserció. Abans, els socis de les cooperatives tenien la responsabilitat patrimonial i personal. Amb la llei va quedar limitat el capital d’assumpció de responsabilitats i la promotora va passar a ser la fundació Trinijove. Això ens va donar una tranquil·litat a nivell personal enorme”, recorda.

Per altra banda, la llei va permetre donar visibilitat i reconèixer el treball de les empreses d’inserció i el seu model. Juli Silvestre ho explica:

“La llei va ajudar molt a que es posés el focus. Va permetre que es parlés al Parlament, al Congrés dels Diputats, a la Generalitat. Aquest reconeixement validava la feina de molts anys de totes aquestes entitats històriques que ja feia molt de temps que estaven treballant sense aquest reconeixement”, explica Juli Silvestre.

 

Les empreses d’inserció, 20 anys després de la llei

Vint anys després de la creació de la llei, repassem la realitat que envolta les empreses d’inserció de Catalunya.

La Llei d’empreses d’inserció catalana fou pionera en reconèixer i regular les empreses d’inserció, publicant-se cinc anys abans que l’espanyola. Encara que als inicis no tothom ho va entendre i van caldre anys per a adaptar-se, el model de els empreses d’inserció ha anat creixent i s’ha convertit en referent. Les empreses d’inserció catalanes s’han convertit en actors clau del tercer sector a nivell estatal i europeu, sent Catalunya el territori de l’Estat espanyol on més empreses d’inserció treballen i tenint interlocució directa amb altres arreu d’Europa.

Més i més entitats opten per a construir cohesió social mitjançant la inserció laboral. Actualment a Catalunya hi ha 63 empreses registrades al Registre d’Empreses d’Inserció amb activitat econòmica, 52 d’elles sòcies de FEICAT. S’estima que durant el 2021 van ingressar al voltant de 73 milions d’euros i contractaren aproximadament 3600 persones. Les xifres no deixen d’augmentar any rere any.

Vint anys després de la creació de la llei, la valoració que fa FEICAT al respecte és molt positiva. La llei ha permès regular la situació de moltes entitats que apostaven per la inserció laboral i ha fomentat la creació de noves empreses d’inserció al llarg d’aquestes dos dècades. Tot i així, la llei s’hauria d’actualitzar en certs aspectes. El context social, econòmic i polític en el qual ens trobem actualment és molt diferent al que hi havia quan es va crear la llei. El perfil dels col·lectius en risc d’exclusió social ha canviat, alguns que hi havia en aquell moment ja no es donen en tanta mesura i n’han sorgit de nous. La llei hauria d’actualitzar-se en aquest sentit.

A més, des de FEICAT es defèn que a la Llei s’haurien de reforçar les mesures per evitar la competència deslleial entre empreses d’inserció. L’esperit inicial de la llei era estimular la creació d’empreses d’inserció. Ara s’hauria de reforçar el filtre per a evitar l’entrada d’empreses que no tenen com a prioritat la inserció laboral.

Actualment s’està treballant en un procés d’actualització de la Ley para la regulación del régimen de las empresas de inserción, impulsada pel Parlament espanyol en 2007, en el qual FEICAT ha participat. Un cop estiga aprovada l’actualització de la llei espanyola, confiem que s’iniciïn els tràmits d’actualització de la catalana. Un procés que tindrà com a focus reforçar la llei i actualitzar-la per tal d’adaptar-la a la realitat actual. I seguir, així, treballant pel foment i la protecció de les empreses d’inserció com a eines imprescindibles per a una societat catalana justa i cohesionada.



Translate »