01 juny Alícia Medina:“L’empresa d’inserció, per a mi, és com un gimnàs on fer múscul”

Xerrem amb Alícia Medina, directora de FAEDEI.

Quins reptes teniu actualment a FAEDEI?
Un dels principals reptes que tenim avui dia a FAEDEI és consolidar el paper de les empreses d’inserció a les polítiques públiques com a eina clau d’inclusió a través del treball.

Ara és un bon moment.
Sí, justament, ara estem en un moment clau amb el desenvolupament de la nova llei d’economia social.

Amb motiu de la renovació del PLIES, l’economia social s’ha posat al centre del debat polític, creu que la ciutadania espanyola coneix què són les empreses d’inserció?
En l’àmbit social crec que les EI són més desconegudes que conegudes.

I per què creu que això passa?
En relació amb els reptes que plantejaves, considero que és clau reforçar la visibilitat i el reconeixement del sector, tant per part de les administracions públiques com del teixit empresarial. Al mateix temps, cal avançar en la mesura i la comunicació de l’impacte social i econòmic de les empreses d’inserció a Espanya, per tal de fer més evident el valor que aporten al conjunt de la societat.

De quina manera es pot comunicar aquesta tasca?
Com a Federació creiem que cal comptar amb bones eines de mesura d’impacte, així com dades econòmiques i estadístiques, i és un dels temes sobre els quals cal continuar treballant. No hem d’oblidar que les empreses d’inserció generen un retorn econòmic a mitjà i llarg termini, prevenen situacions d’exclusió i generen un estalvi per a l’administració, tant autonòmica com estatal. A més, generen benefici econòmic en el territori on operen, cosa que contribueix a més cohesió social i a la millora econòmica del mateix entorn.

“No hem d’oblidar que les empreses d’inserció generen un retorn econòmic a mitjà i llarg termini”

 

Com es materialitza aquest benefici econòmic?
Parlem de retorn econòmic en termes d’estalvi per a l’administració, en conceptes com prestacions, ajudes o l’ingrés mínim vital. Quan es genera ocupació des de l’àmbit empresarial, es crea activitat i oportunitats que reverteixen directament en el territori. Aquest impacte no es limita al benefici econòmic immediat, sinó que incorpora també l’estalvi públic associat, configurant així un retorn global tant directe com indirecte.

Perquè les empreses d’inserció siguin viables, cal també un compromís del sector privat.
Exacte, tot i que l’administració genera el marc i els recursos, l’empresa privada és qui crea l’ocupació real per a les persones en situació de vulnerabilitat. Per més feina que facin les entitats socials, si no hi ha empreses disposades a apostar per la inserció laboral, ens faltarà una peça fonamental.

En aquest context, què l’ha portat a implicar-se en el món de l’economia social?
Per mi, és una barreja entre vocació i sentit. Vinc de més de 22 anys treballant en l’àmbit social i penso que l’economia social i les empreses d’inserció donen sentit a moltes ajudes, que sovint es quedenn només en l’acompanyament.

“Tot i que l’administració genera el marc i els recursos, l’empresa privada és qui crea l’ocupació real per a les persones en situació de vulnerabilitat”

 

I aquesta és una de les particularitats de les empreses d’inserció que n’assegura l’èxit.
És així. L’empresa d’inserció és una estructura real d’integració social que genera un benefici no només per a la societat, sinó també per a la persona acompanyada.

És una combinació entre el treball de les entitats socials i el funcionament d’una empresa com qualsevol altra, on, amb
el suport de tècnics d’acompanyament, s’aconsegueix que aquestes persones accedeixin al mercat laboral de manera real. No és una cosa fictícia ni limitada a programes d’ajuda: és una resposta real.

Entre l’acompanyament directe a les persones i la coordinació des de la federació, què destacaries de cada experiència?
L’acompanyament directe, en l’àmbit humà, és una experiència molt enriquidora. Des de la vocació, té un valor immens, i com a tècnica pots veure de prop l’impacte en les persones. En aquest sentit, al llarg d’aquests anys he conviscut amb la falta de recursos i estructures per a l’acompanyament i, ara, des de l’altre costat, puc contribuir al fet que això millori.

Creus que el sector social a Espanya respon adequadament a les necessitats socials del país?
Penso que el sector social ofereix, molt encertadament, una gran varietat de serveis de formació, de seguiment, d’atenció psicològica, de suport en la planificació… però si no hi ha un entorn real on la persona pugui entrenar-se, és com estudiar la teoria sense la pràctica.

“En el sector social, si no hi ha un entorn real on la persona pugui en trenar-se, és com estudiar la teoria sense la pràctica”

I aquí és on entra l’empresa d’inserció.
Exactament, les empreses d’inserció són l’entorn que la teoria esdevè pràctica. És com un gimnàs on anar a fer múscul: allà pots aprendre la teoria, però necessites un entorn real on entrenar. Per això, tot i que l’acompanyament és clau, és quan va de la mà d’estructures i de polítiques -com les que impulsem des de FAEDEI- que l’impacte és major.