18 Nov Les empreses d’inserció ens fem ressò a TV3 per reclamar a les administracions més contractes públics
Un reportatge de Telenotícies Comarques visibilitza el paper de les empreses d’inserció i els dona veu per què reclamen a les administracions públiques una contractació pública reservada més eficient.
El passat dilluns 14 de novembre, les empreses d’inserció de Catalunya, en especial les de Lleida, foren protagonistes d’un reportatge al TN Comarques de TV3. Al reportatge es va recollir el testimoni de dos treballadors d’inserció de l’empresa d’inserció Troballes, a Lleida.
“No trobava feina en cap lloc, per l’edat. Portava més de dos anys a l’atur i ja no podia més. He sigut treballador tota la vida.», afirmava Jacinto Tàrrega, aturat de llarga durada de més de 60 anys, davant la càmera.
Els aturats de llarga durada majors de 45 anys són un dels perfils que més es repeteix a les empreses d’inserció. L’altre perfil d’usuari que més es dona són les dones amb càrrega familiar. Lina Vykhlo, encarregada de la nova botiga de Moda re- que Troballes ha obert recentment a Lleida, és un exemple.
A les empreses d’inserció se’ls dona una oportunitat, se’ls fa un contracte de treball se’ls acompanya en el seu procés de recerca de feina al mercat laboral ordinari. Però les empreses d’inserció, sovint, es troben amb una problemàtica que dificulta al seva feina: l’administració pública no compleix la contractació pública reservada que ha de destinar per llei a les empreses d’inserció i centres especials de treball.
El retorn social i econòmic de les empreses d’inserció
Les empreses d’inserció de Lleida generaren en 2021 un estalvi econòmic de 1.173.679 € a l’administració pública de les comarques de Lleida, segons un estudi realitzat per FEICAT, la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya. Esta xifra suposa el 125,72 % de les subvencions públiques rebudes.
Durant l’any 2021, les empreses d’inserció lleidatanes van oferir fins a 165 llocs de treball, dels quals el 60% van estar destinats a usuaris d’inserció. És a dir, es van crear 99 llocs de treball per a persones en situació o risc d’exclusió derivades dels Serveis Socials Públics. Un cop contractats, aquests treballadors han començat un itinerari d’inserció personalitzat que els permet romandre fins a tres anys en l’empresa i després del qual ja es poden incorporar al mercat laboral ordinari. L’any passat, aquests itineraris van tenir una durada mitjana de 16 mesos a les empreses d’inserció de Lleida. De les 41 persones en itinerari d’inserció que van finalitzar el seu itinerari, 27 van aconseguir trobar feina a l’empresa ordinària.
Les empreses d’inserció lleidatanes han demostrat, un any més, ser sostenibles en termes econòmics. L’any 2021, els ingressos generats per aquestes entitats van ascendir a 4.174.912 €, dels quals el 54% procediren de la venda de productes i serveis a particulars i empreses privades.
Amb la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social, s’estalvien diners a la societat i es generen ingressos per a les arques públiques. Les persones en exclusió social o en risc d’estar-ho que aconsegueixen la inserció laboral deixen d’utilitzar recursos assistencials públics, paguen taxes i impostos i, a més, cotitzen a la Seguretat Social. Per tant, les administracions públiques reben un retorn econòmic per la contractació d’aquests col·lectius i estalvien una important despesa social.
La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic obliga a totes les administracions a aprovar un acord per reservar un percentatge dels seus contractes anuals a les empreses d’inserció. Des de FEICAT asseguren que aquests contractes públics reservats, a més d’obligatoris, són essencials per a garantir l’accés a l’ocupació de les persones més vulnerables.
“Oferint un contracte reservat a una empresa d’inserció s’estan creant llocs de treball a nivell local per aquells col·lectius amb dificultats per accedir al mercat laboral”, remarca Alba Coma, membre de la Junta Directiva de FEICAT i gerent de l’empresa d’inserció Cartaes.
Tot i això, la FEICAT ha detectat que aquesta contractació pública no està sent efectiva. Al 2021, sols el 14% dels ingressos de les empreses d’inserció de les comarques de Lleida procedí de la venda de productes i serveis a l’administració pública. El principal impediment, afirmen, és el desconeixement que encara té l’administració respecte a la Llei de Contractes i la seva aplicació.
“Animem als ajuntaments de la província de Lleida a agafar com a referència bones pràctiques d’altres poblacions per poder-ho aplicar a les seves. Hi sortirem tots guanyant”, conclou Coma.